- English - Castellano

 
 
  Reportatge de la setmana
versión castellanaenglish version
Diumenge 25 de febrer 
del 2001
a les 21:30 h.

 
TERRA, AIGUA I LLUM
 
indis
Nicolasa Quintreman: "Muerta me sacarán de mi tierra; viva, no" 
lluita per la terra
La petita propietat de Nicolasa Quintreman seria inundada per la presa de Ralco. 
lluita per la terra
El riu Bio Bio ha estat desviat per construir el mur, que serà tan alt com l'hotel Arts.
lluita per la terra
Les germanes Quintreman s'enfronten als carrabiners davant del tribunal d'apel·lacions de Santiago de Xile. 
lluita per la terra
Manifestació a Temuco en contra de l'actuació dels carrabiners a les comunitats maputxes. Agost de 1999 
lluita per la terra
Celebració per la recuperació de terres a la comunitat de Requenpillan. 
 
 
SINOPSI
Nicolasa i Berta Quintreman són dues germanes de més de 70 anys de l'ètnia maputxe pehuentxe. Viuen a la comunitat de Ralco Lepoy, a la zona de l'Alto Bio Bio, a Xile. Des de fa uns anys, elles i 5 famílies més de la mateixa comunitat s'han convertit en un símbol de la resistència contra la construcció d'una gran presa hidroelèctrica per part d'ENDESA. Fa unes setmanes es va desviar el riu per poder començar a construir el mur de la presa, però aquestes 7 famílies continuen rebutjant permutar les seves terres, com ho han fet les altres 83 famílies afectades. 

És una lluita desigual. D'una banda hi ha la més gran empresa xilena, propietat de l'ENDESA espanyola, que té el suport del govern i la majoria dels partits. D'una altra, un grapat de natius, que tenen el suport de grups ecologistes, indígenes i joves alternatius. D'aquí a unes setmanes, els tribunals hi diran l'última paraula. 

Els opositors a la presa diuen que s'està destruint un ecosistema molt valuós i dues de les 7 úniques comunitats pehuentxes que existeixen. Els defensors de la presa argumenten que Xile necessita l'electricitat que proporcionarà la presa per desenvolupar-se. També diuen que ENDESA farà grans despeses per mitigar el danys mediambientals i que els indígenes que han permutat les seves terres han aconseguit més i millors terres i que viuen en millors condicions que abans. 

Aquest conflicte s'emmarca en una lluita més generalitzada dels maputxes per recuperar les seves terres ancestrals. Aquesta és una altra herència, menys coneguda, de l'època Pinochet. El règim militar es va apropiar les terres comunals dels maputxes i les va vendre a baix preu a empreses forestals i agrícoles. Ara hi ha desenes de conflictes oberts, amb freqüents enfrontaments dels indígenes amb els carabiners. Hi ha ferits, presos i processats. La lluita dels maputxes per la terra és aferrissada, perquè és la base de la seva cultura i la seva religió. 

Un equip de "30 minuts" ha accedit a les zones de conflicte i ha pogut parlar amb tots els protagonistes. Per primer cop es podran veure les imatges de la presa en construcció.

És un reportatge de Carles Guàrdia.
Imatge: Ferran Prat.
Producció: Tona Julià.
Muntatge Jesús Villanova.
Post-producció de so: Ramon Ruiz.

Per saber més:



Centre de documentació Maputxe: ÑUKE MAP
http://Linux.soc.uu.se/mapuche/index.php

Fundación REHUE
http://www.xs4all.nl/~rehue

Comunicaciones Mapuche XEG XEG
http://www.geocities.com/CapitolHill/Senate/7718

Endesa Chile
http://www.endesa.cl/


 

 El programa "30 minuts" es retransmet també a les següents plataformes:
 
EL 23-F, DES DE DINS (24-02-2001) 
EL 23-F, DES DE DINS (24-02-2001) 

 Al  canal 33, al programa de grans reportatges "60 minuts" aquest proper dijous emet:


 
EL LLEGAT D'UNS CRIMS (01-03-2001) 
 

Copyright © Televisió de Catalunya S.A. Tots els drets reservats

 

 

 

Enlace al artículo original.